FIL A L'AGULLA

En l'antiguitat es perfecciona el mecanisme del teler propiciat en part pel comerç.TELES, VESTITS I ORNAMENTS

TELES, VESTITS I ORNAMENTS

Les primeres evidències trobades a la comarca de la manufactura tèxtil i de peces ornamentals les trobem situades en el neolític amb les peses de teler i els botons d'os .

EL TELER ROMÀ (Edat Antiga)

En l'antiguitat es perfecciona el mecanisme del teler propiciat en part pel comerç.

SIVELLA LIRIFORME (època visigòtica)

Sivella de bronze localitzada l’any 1967 en una balma del Tossal de les Venes, prop del poble de Rojalons, dins del terme de Montblanc. Està datada dins del període visigot i, en concret, al segle VII. Presenta decoracions d’espirals i cercles fetes amb burí, que l’acosten a altres peces de factura bizantina, i la seva singularitat rau en les poques mostres materials del període existents a Catalunya.

ELS RETRATS DE LA FAMÍLIA ALBA. La moda

Des del retrat de Geroni d' Alba (segle XVII) fins al retrat de Salvador d' Alba i Molins, s'observen canvis significatius, tant en la vestimenta escollida pel retrat com en el pentinat.

Retrat de Geroni d' Alba (Notari i cònsol de Montblanc). Segle XVII

En aquest retrat prima la faceta militar, Geroni d' Alba apareix amb la cuirassa i el casc propis de l'uniforme militar. Pel que fa al cabell, porta una melena curta de rinxols negres. En el rostre queden marcades les galtes vermelloses que contrasten amb la blancor que cobreix el front. Al voltant dels llavis s'entreveu la barba.

Retrat de Salvador d' Alba (Notari de Montblanc). Segle XVIII

A primer cop d'ull es fan evidents les diferències estilístiques en comparació al retrat del seu predecessor.

En aquest cas Salvador d' Alba vesteix una casaca vermella i una camisa fina amb els punys calats. Els dissenys en els que s'inspiren les peces que vesteix Salvador d'Alba les podem trobar en els retrats de Felip V. De la mateixa forma, l'us de la perruca de melena llarga i l'us del maquillatge. En comparació al rostre de Geroni d' Alba, en el de Salvador d' Alba hi ha una capa blanca que cobreix el rostre i ja no hi trobem rastre de la barba.

En aquest retrat és fa evident l'entrada a una nova etapa.

Retrat de Josefina Milà

(inicis del Segle XIX)

Entre finals del segle XVIII i principi del segle XIX la moda femenina va experimentar canvis importants.

El retrat de Josefina Milà n'és un bon exemple. Vesteix un vestit camisa, pels quals ja no era necessari el mirinyac.

A més aquest tipus de vestit es caracteritzava per ser de teles primes i gassa. Tant el patró com el tipus de tela d'aquests vestits ens indiquen una voluntat de mostrar senzillesa. Pel que fa al pentinat podem veure que Josefina mostra el seu cabell natural amb una trena recollida a mode de monyo i amb una peineta daurada. Destaquen els rínxols del serrell que cauen damunt del front.

PECES DE VESTIR DEL SEGLE XIX-XX

El mirinyac

Mirinyac (segle XIX)

El mirinyac és una peça de roba interior utilitzat fins ben entrat el segle XX.

Aquesta peça fa de suport de la faldilla i ampliant el caient de la faldilla un cop posada.

Cos femení (finals segle XIX-inicis segle XX)

A diferència de les faldilles amb el caient ample reforçat pel mirinyac, en les peces del tors femení trobem dissenys ajustats. Per tal de reforçar la silueta marcada pels cossos com el de la imatge, és imprescindible la cotilla per estrènyer el tors.